La granota verí de fletxa daurada (Phyllobates Terribilis), és el vertebrat més verinós del planeta. Una sola granota disposa de verí suficient per matar 10 persones o 20.000 ratolins de laboratori. La granota verí de fletxa daurada, és originària dels boscos i selves humides de la costa del Carib de Colòmbia.
- FITXA TÈCNICA: Regne (Animalia), Fílum (Chordata), Classe (Amphibia), Ordre (Anura), Família (Dendrobatidae) i Gèrere (Phyllobates Terriblis).
- COM ÉS? Pot arribar a fer tan sols 5 cm; el seu color és groc or metàl·lic, en els dits dels peus té uns discos que l'ajuden a subjectar-se a les plantes. N'hi ha dues variacions de color de la qual se separa una subespècie. Les seves preses són insectes com formigues, tèrmits i diminuts escarabats. I només té un depredador, la serp ventre de foc (Leimadopis epinephelus) que ha desenvolupat resistència a la substància tòxica d’aquests amfibis.
- EL SEU VERÍ (Batratoxina): És un dels més potents del regne animal. Encara que hi ha altres animals que també tenen batratoxina, en aquesta granota la seva concentració és molt alta. Els indígenes utilitzen el verí d'aquesta perillosa granota per a caçar les seves preses impregnant les armes, com llances i fletxes. És per això que té, com a nom, la granota verí de fletxa daurada. Però en sortir del seu hàbitat, la granota perd tot el seu verí. Els científics no estan segurs de l'origen de la toxicitat d'aquestes granotes, encara que és possible que l'adquireixin a través del verí de les plantes que porten les seves preses. Les granotes, que són criades en captivitat i aïllades dels insectes del seu hàbitat natural mai desenvolupen el verí. La investigació mèdica ha intentat trobar usos medicinals del verí i ara per ara, han aconseguit desenvolupar una versió sintètica d'un dels seus components que pot ser un potent analgèsic.
- ON VIU? El seu hàbitat són les selves humides del Chocó i la costa caribenya de Colòmbia. L'hàbitat òptim de la granota són els boscos plujosos amb alta taxa de pluja (5m o més), altitud entre 100m i 200m, temperatures d'almenys 26ºC i humitat relativa entre 80% i 90%
- REPRODUCCIÓ: En època plujosa de juliol a setembre, la femella lluita entre els mascles per defensar el territori i el mascle fa servir vocalitzacions per atraure la femella. Després de l'aparellament, ponen més de 10 ous, que es protegeixen amb una substància gelatinosa. És el mascle el que es dedica a cuidar-los i transportar-los.
- MÉS INFORMACIÓ: Aquesta espècie es troba amenaçada d'extinció, ja que el seu únic hàbitat és la selva humida i aquesta s'està desforestant ràpidament; a més, són animals amb poca tolerància a la contaminació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada