He triat aquest llibre perquè feia temps que el meu pare me l'havia recomanat i em va dir que estava bastant bé, per tant vaig pensar que seria un bon llibre. A més, ja el tenia a casa amb català i vaig pensar que seria una bona lectura pel segon trimestre. A part, ja m'havia llegit llibres d'aquests tipus, però no tots m'havien agradat i vaig decidir arriscar-me ja que s'aprenen moltes coses interessants sobre el passat i de Catalunya. Espero que m'agradi!
Segona entrada (Durant la lectura): Quin paràgraf t'ha agradat?
1. "Si tan apassionat és de la defensa del país, ¿per què no s'incorpora a l'exèrcit del rei Carles?" "Perquè tots dos exèrcits són iguals, encara que vesteixin uniformes diferents, de la mateixa manera que totes les flames cremen, tant si són vermelles com blaves" (pag.231)
2. La política és dolenta; la guerra és dolentíssima. Només hi ha una cosa que superi aquests dos mals: un monstre anomenat política de guerra. M'havien educat en un món en què els enginyers eren les frontisses que separaven la guerra de la política. Un món l'ideari del qual era que la política es limitava a ser l'ombra de l'exercici armat: darrere seu i definint perfils. En aquell nou segle, però, l'alè tòxic de l'ombra apoderava el cos. Les conseqüències les teníem al davant. La nostra elevada missió consistia a protegir les vides i les cases dels nostres conciutadans. Invertint el principi moral, per a en Berenguer que l'enemic cremés i matés ja no era dolent, sinó bo, perquè la desprotecció i la venjança ens afavorien. (pag. 407)
3. Com més fosc sigui el nostre crepuscle més benaurada serà l'alba dels que han de vienir. (pag.591)
Per què m'agraden? Els dos m'agraden perquè reflecteixen molt bé el tema del llibre i el relaciona amb altres coses que passen i opinions dels ciutadans. A més, relaciona la guerra, amb l'abans i el després, dels que han sobreviscut, han mort i els que encara han de venir.
Tercera entrada (Després de la lectura): Resum del llibre
Ens trobem al 1705, a un poble de França. Martí Zuviría o "el bo d'en Zuvi" o Zuvi el Camallarg, de 14 anys, l'acaba de fer grossa, sortint de festa, bevent massa alcohol, i pujant a un cotxe on anava cap a un enterrament... a causa d'això, l'envien al castell de Bazoches. Allà, a través dels germans Ducroix aprèn tècniques de com sobreviure, ser enginyer, com crear muralles... i hi habita fins als 16 anys, on aconsegueix ser un enginyer de 5 punts tot i que l'últim no li és validat per en Vauban, enginyer francès de gran prestigi, per falta d'una paraula. I així, amb 16 anys abandona el castell sense saber res del seu pare, sabent que la seva mare està morta... entre a Espanya i es comença adonar de la guerra que Catalunya està patint. A partir d'aquí, passa per diferents bandols fins en el setge de Tortosa (1708), on coneix l'Anfan, el Nan (nens) i l'Amelis (noia), on a partir d'ara formaran una família i junts arriben fins a Barcelona. Allà, s'adona de moltes coses de la guerra i comença a defensar la ciutat al mateix temps en que intenta comprar una casa per la seva família... lluitarà fins a 11 de setembre del 1714.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada